22 diciembre, 2005

we wish you a merry christmas

Durante estos días miles de trabajadores españoles reciben un regalito de sus jefes y empresarios: la cesta navideña o panera. Suele ser un típico regalo que los empresarios ofrecen a sus obreretes días antes de las fiestas navideñas, y consiste en una cesta con vino, cava, bebidas, turrón, comida, etc...
Estaba pensando si debería ir a al Servei d'Ocupació de Catalunya (INEM) a reclamar mi panera navideña, ya que estoy en paro, mientras hago un curso de formación ocupacional. Creo que deberían dármela, no? Esto es una injusticia, como diría Calimero. Esto de la navidad es una gran hipocresía.

Nuestro “Govern” ha vuelto a asombrarnos de nuevo, y cerca de 900 trabajadores más a la calle. ¡Algunos comportamientos me dan vergüenza! Cobrando lo que cobran algunos, no me extraña que la vida de la gente les importe una mierda.
Aunque para vergüenza, creo que hay gente que tiene la gracia en el culo.
Pero aún así, es preferible tener la gracia en el culo, a ser un gran hijo de puta para hacer cosas como las de éste link

PD: Perdonar mi grosero vocabulario

18 diciembre, 2005

Resolució de Solidaritat amb Venezuela

Des de l’arribada d'Hugo Chávez a la presidència de la República de Venezuela s’han multiplicat els atacs contra la democràcia veneçolana, amb flagrants proves d’ingerència per part dels Estats Units. El motiu d’això és l’exemplar procés bolivarià que impulsat pel president Chávez ha democratitzat el país i millorat de forma substancial la vida dels seus habitants.
Venezuela durant molt de temps ha estat saquejada, com la resta de pobles sudamericans, per l’imperialisme espanyol, europeu i estatunidenc recolzat per una minoritària, privilegiada, caciquil, explotadora i reaccionària oligarquia local. Fins ara els partits corruptes s’anaven alternant al poder, repartint-se el pastís, mentre sotmetien al seu poble a la ignorància, la pobresa i la fam en un règim de falsa aparença democràtica.
Per tot això, l’arribada a la presidència d'Hugo Chávez i l’aprovació de la nova Constitució bolivariana ha creat tants mals de cap a la burgesia oligarca veneçolana, a les multinacionals espanyoles i al bel·ligerant govern dels Estats Units. Això va provocar que el 11 d’abril de 2002, el president Chávez va ser víctima d’un cop d’estat promogut per l’administració Bush amb la complicitat dels sectors més reaccionaris i antidemocràtics de la societat veneçolana i recolzat i acceptat pel govern espanyol d’Aznar. Afortunadament, al cap d’un parell de dies gràcies a l’enorme mobilització de les capes populars, aquest cop d’estat fracassà. Després hi han hagut altres intents de desestabilitzar el país, boicots, tancaments patronals, campanyes d’intoxicació desinformativa, etc...
El procés bolivarià és un procés viu, obert, plural, en el qual des de la democràcia participativa i popular s’està aconseguint que cada cop més ciutadans de Venezuela des de la base s’impliquin i participin en les decisions polítiques i socials que els afecten. Prova d’això va ser el procés de redacció de la nova Constitució bolivariana veneçolana o també que cada cop va a votar més gent a les eleccions, en un país amb una històrica altíssima abstenció. El govern bolivarià ha aconseguit el recolzament del seu poble gràcies en gran mesura a les anomenades “Misiones”, és a dir, programes socials molt avançats que entre altres mèrits han aconseguit erradicar l’analfabetisme al país, portar a milers de joves sense recursos a la universitat o implantar en els barris pobres, on mai ningú es va preocupar per ells, centres sanitaris i mèdics (amb l’ajuda de milers de metges procedents de Cuba).
Ha estat un èxit la celebració a Caracas l’agost d’aquest any del XVI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, que sota el lema “Per la Pau i la Solidaritat, lluitem contra l’imperialisme i la guerra” ha donat un cop de mà a la revolució bolivariana i de la mateixa manera ha recolzat el moviment de festivals mundials, principal marc de coordinació de les diverses joventuts comunistes, democràtiques i estudiantils del món, fent enfortir el moviment juvenil combatiu que representa. També ha representat un rotund èxit la mobilització antiimperialista i de suport a Cuba i Venezuela celebrada a Salamanca, a l’octubre d’aquest 2005, any de l’Alternativa Bolivariana per a les Amèriques, en el marc de la Cimera Iberoamericana de caps d’estat i de govern.
Per tot això, des del III Congrés de Joves Comunistes de Catalunya, felicitem al poble de Venezuela, al seu president Hugo Chávez, als nostres companys de la Joventut Comunista de Venezuela i a totes les organitzacions polítiques i moviments socials del bloc progressista per l’enorme exemple al món que estan donant i per les darreres conquestes socials aconseguides, entre d’altres, l’última victòria electoral obtinguda a les eleccions legislatives de la setmana passada sobre les forces reaccionàries sostingudes des de Washington que van intentar com sempre boicotejar i sabotejar a tota costa el procés. A més, denunciem el patètic intent de deslegitimar el procés electoral per part d’alguns mitjans de comunicació, intentant d’aquesta manera guanyar davant l’opinió pública espanyola i catalana el que van perdre a les urnes veneçolanes. Representants internacionals han avalat diversos cops la normalitat a les eleccions a Venezuela deixant en ridícul a l’oposició esquàlida. Totes les eleccions les ha guanyat Chàvez, fins i tot un referèndum revocatori. El poble veneçolà recolza totalment el procés bolivarià i als partits d’esquerres. L’oposició no troba el nord i només busca recuperar el poder amb la mentida i la violència. Per últim, volem manifestar el nostre recolzament total als processos revolucionaris de Cuba i Venezuela i la nostra aposta pel socialisme com a resposta social davant l’explotació neoliberal. Ens comprometem a continuar defensant al moviment bolivarià des dels nostres àmbits d’actuació, conjuntament amb els companys de l’Assemblea Bolivariana de Catalunya de Solidaritat amb el Poble de Venezuela, i a explicar als joves catalans aquests importants processos democràtics i populars.

11 diciembre, 2005

Somos necesari@s!

“Hay una antigua fábula china llamada El Viejo Tonto que removió las montañas. Cuenta que hace mucho tiempo vivía en el Norte de China un anciano conocido como el Viejo Tonto de las montañas del Norte. Su casa miraba al Sur y frente a ella, obstruyendo la pasada, se alzaban dos grandes montañas: Taijang y Wangwu. El Viejo Tonto tomó la decisión de llevar a sus hijos a remover con azadones las dos montañas. Otro anciano, conocido como el Viejo Sabio, los vio y dijo riéndose: Qué tontería! Es absolutamente imposible que vosotros, tan poca gente, logréis remover montañas tan grandes. El Viejo Tonto respondió: Después que yo muera, seguirán mis hijos; cuando ellos mueran, quedarán mis nietos, y luego sus hijos y los hijos de sus hijos, y así indefinidamente. Aunque son muy altas, estas montañas no crecen y cada pedazo que les sacamos las hace más pequeñas. Por qué no vamos a poder removerlas? Después de refutar la idea errónea del Viejo Sabio, siguió cavando día tras día, sin cejar en su decisión. Dios, conmovido ante esto, envió a la tierra dos ángeles, que se llevaron a cuestas ambas montañas. Hoy, sobre el pueblo chino pesan dos grandes montañas, una se llama imperialismo y la otra, feudalismo. El Partido Comunista de China hace tiempo que decidió eliminarlas. Debemos perseverar en nuestra decisión y trabajar sin cesar; también nosotros conmoveremos a Dios. Nuestro Dios no es otro que las masas populares de China. Si ellas se alzan y cavan junto con nosotros, por qué no vamos a poder eliminar esas montañas?”

Hace tiempo que leí esta bonita moraleja, en el Libro Rojo de Mao. Y la verdad es que me sorprendió y conmovió. Es interesante ver como desde un sencillo e infantil cuento popular se puede sacar, con tal maestría, una lección política tan grande.

Me encanta la asimilación del Viejo Tonto como el Partido Comunista, la del Viejo Sabio como el capitalista, la de Dios como el Pueblo y la de las montañas como la opresión de clase (capitalismo, feudalismo, imperialismo).

Muchas personas nos sentimos a veces como el Viejo Tonto. Siempre tenemos al Viejo Sabio diciéndonos lo equivocados que estamos, lo ilusos y utópicos que somos, y la inutilidad de nuestra lucha. Nosotros, el Viejo Tonto, vemos como vamos cavando y cavando y a simple vista vemos como nuestras montañas siguen igual de altas. Pero seguimos cavándolas, porque sabemos, que nuestros descendientes, las personas que tomen las azadas de la lucha cuando nosotros no estemos, seguirán cavando, hasta que un día, Dios todopoderoso, el pueblo trabajador, se conmueva de nuestra lucha y destruya para siempre las montañas, para desdicha del Viejo Sabio.

Cómo el mismísimo don Quijote de la Mancha cuando luchaba contra los dragones, yo me siento orgulloso de ser de la misma estirpe que éste y que el Viejo Tonto.
En un juego de preguntas en el que sólo se podía responder con una palabra, la hija de Karl Marx le preguntó a su padre “¿que idea tienes de la felicidad?”. La respuesta del mayor filosofo de la historia fue “LUCHA”. Construir pese a las enormes dificultades, desde la honestidad y la humildad, la alternativa. El orgullo de ser comunista.